La Taxonera

Gilipolles

2006-04-27T13:58:00.000+01:00

A què no? A que d'això vosaltres no teniu?
Ah! tu si?
Bé, però a part del meu lector d'Illes Caiman… algú més té a la seva població edificis amb gils permanents? A tot estirar els tindreu amb giles a horari partit però, permanentment ho dubto.
I és que res vesteix més que un gil permanent. No és per menysprear a ningú, però ni el marica de l'àtic, ni la cotorra de l'entresòl, ni el depravat del tercer donen tanta personalitat a un habitatge com el gilipolla. Sempre al peu del canó, disposat a fer una gilipollada darrere d'una altra. De vegades enganxant mocs en els botons de l'ascensor, de vegades netejant-se en els primers esglaons de l'escala la caca de gos que acaba de trepitjar... Quan altres gilipolles han acabat la seva jornada, el gil permanent segueix aquí, picant una casserola amb una cullera de pal a les tres del matí.
I en les reunions de la comunitat? Aquí si que el gilipolla permanent desplega tot el seu saber acaparant la paraula en tot moment, mostrant tots els seus coneixements sobre:
Macroeconomia mundial aplicada a l'aprovisionament de bombetes de 60 W per a l'escala.
Enginyeria civil i com vernissar les bústies del correu.
Mecànica avançada: Molles a compressió. Quants Newtons fan falta per a tancar una puta porta del carrer?
Forat a la capa d'ozó i la gotera de la teulada: solucionem el primer i se solucionarà el segon.
Espionatge internacional: El del principal no ve a les reunions per que la seva dona li pega i en el cinquè viuen atocinats 17 peruans.

Pot qualsevol gil arribar a ser un gil permanent? Jo crec que no. Una cosa és llepar cadenats de tant en tant i una altra molt diferent tenir una dedicació constant cap a la gilipollez. Imagino que han de necessitar-se estudis superiors i algun que altre màster en l'estranger.No obstant això crec que a la pròxima reunió d'escala presentaré la meva candidatura a gil permanent. Han de cobrar un sou fabulós. Espero que sigui compatible amb el meu actual lloc de “el gordu fastigós del primer”.

Però quina patxorra!

2006-02-16T17:11:00.000Z

Com ja haureu suposat a aquestes alçades del blog, en un barri com La Taxonera no viu un pelagats qualsevol. La gent que decideix venir aquí a passar els seus dies sol ser gent fora del comú, les aspiracions dels quals a la vida poc tenen a veure amb la del comú mortal. Els valors morals que regnen en la resta de la societat són observats des d'aquí amb un cert distanciament.
Un mindundi qualsevol a la que se li dóna un jardí tendeix a cuidar-lo de forma convulsiva: ara tallo les mimoses, ara empelto el llimoner, ara fertilitzo els rododendros, passant hores i hores sense major ocupació que la de donar a aquest tros de terra un aspecte fastigosament polit.
El veí Taxonenc, coneixedor de que la naturalesa ha de ser lliure, deixarà créixer al seu antull a quanta planta tingui a bé néixer en els seus dominis. Poc li importarà l'altura de la gespa, la disposició dels geranis o el color de les prímules. L'home, centre de l'Univers, té a la vida funcions més elevades. Imagineu a l'individu que habita a la finca de la imatge (Tarzán? el nota aquell de Jumanji?). Segurament, mentre el ficus s'obre pas en tota la seva grandesa, ell deu estar al sofà, amb la mirada fixa en el sostre, resolent algun problema cosmogónic, catalogant els nombres primers o, per que no, veient per la tele el Cor de la ciutat.

Contxita és puta.

2006-01-30T19:47:00.000Z

Segons les últimes notícies arribades a la central de La Taxonera estem en posició d’afirmar que Contxita és puta.

Llums de Nadal

2005-12-28T13:57:00.000Z

No vull deixar passar l'oportunitat de mostrar aquí l'ambient nadalenc que es respira aquestes dates a La Taxonera . Una molt cuidada il·luminació especial fa que l'esperit del Nadal es propagui per tots els carrers del barri, entrant amb força en els nostres cors. Vegeu a la imatge el carrer Sant Rosalía, una de les principals artèries del barri, preparada per a rebre la pau i l'amor que tant es prodiguen aquests dies.

¿Qué, heu flipat, oi? ¿teniu aixó a Illes Caimán? ¿a què no? Aquests centelleigs que enlluernen el... ¿què? ¿com què no es veu res? collons!... a veure, que amplio una mica:

¡Quína preciositat! ¡quín efecte! ¡quín...! ¿què? ¿encara no ho veieu? em sembla a mi que esteu una mica gilipolles. A veure ara:

¿Ara si? ¡No, collons!, aixó de l'esquerra és el tendal d'un supermercat que duen uns pakistanesos. Más enrere, gairebé al fons, pel carrer que fa baixada.

Aquí, ho veieu ja? Si, això groguet a cada costat del carrer. Espereu, ampli més:

Què us sembla? Amb quina magnificencia il·luminen el carrer aquests... bé, aquesta espècie de... com si fossin dues... cony! que ha de ser això?

Espelmetes, això. Dues espelmetes.

Ascensor

2005-12-28T13:44:00.000Z

Per fi, després d'àrdues negociacions amb diferents fabricants, han començat les obres per a la instal·lació d'un ascensor en la finca on tinc l'honor d'habitar. L'empresa afortunada amb la nostra comanda ha estat “John Silver El Llarg, Ascensors. SA”, capdavanters en la fabricació d'elevadors. El seu pressupost era el que oferia millor servei a preu més raonable. El fet que el seu gerent estigués a la presó per estafa i altres delictes fiscals no va semblar importar-li a una gran majoria dels veïns.
El que no acaba de quedar-me del tot clar és el rètol informatiu que ens han posat al peu del forat on s'instal·larà l'ascensor. És a dir, algunes coses estan clares però hi ha altres que no em quadren:

Com que prohibit transportar persones? amb la pasta que ens costa i només podrà pujar el meu gos Chirry?

Això està bé. No saps mai on et pot donar una lipotimia o alguna cosa.

Un pel exagerat però bé, ves a saber, sempre et pot caure el fluorescent.

Perfecte. Jo no sé el que menja la gent, però hi ha cadascun que es fot cada llufa per l'escala... Collons! quina bombeta posaràn? de 3000 watts? Els botons seràn d’or, segur. Doncs jo no en tinc. No donarà el mateix que puji en sabatilles? Si senyor, és el que li dic sempre a la meva dona. Doncs com en tots els ascensors, no? hem d'estar atents permanentment? Clar, això serà si coincideixen el del sisè amb el de l'àtic, que és que no es poden ni veure. Si, de retina. Per a això serien les ulleres. Em sembla que això no li farà puta gràcia a la foca del vuitè. Però...amb què anirà propulsat l'andròmina aquesta? com els coets de la Nasa? Sinó és que no s'entén. La veritat és que no he visitat tota l'escala. Em pregunto en quin pis deu estar l'estació.

Amunt!

2005-11-17T07:06:00.000Z

Els meus despertars matutins a La Taxonera són meravellosos. Quan el dia comença a clarejar, el lleu murmuri del camió recollidor d'escombraries orgàniques, el de reciclatge del paper, plàstic, etc, s' introdueix suaument en la meva ment, rescatant-me del caos oníric en el qual em trobava perdut i transportant-me a la bella i confortable realitat. Tinc una especial predilecció pel recogedor del contenidor de vidre. No pel suau ronroneig dels 530 HP del motor del camió. No pel moviment mecànic de la grua desplaçant-se. El que realment em causa plaer és el moment en el que els 500Kg de vidre es desplomen en la caixa del camió arribant a un nombre de decibels que suposo molt pròxim al llindar del dolor. Alguns matins d'estiu solc sortir a la balconada per a vitorejar als responsables de la meva felicitat, però normalment tan sols arribo a temps per a veure al vehicle allunyar-se carrer baix, quedant el meu “la mare que us va parir!” volant en el vent.

Dos en una

2005-11-12T17:43:00.000Z

Això que podria semblar el resultat d'un partit de bàsquet favorable a l'equip alemany i advers a l'equip guatemaltec és en realitat l'adreça d'un habitatge de La Taxonera. D'un sol habitatge! Penseu en una forma millor d'estalviar edificis?
I ja que estem, per què solament dos? Ajuntem en una sola porta 20 ó 30 adreces distintes. Imagineu la vida regalada que duria el Sr. Carter. En 10 minuts acabaria la seva jornada no havent caminat ni 50 metres.
I quan els pregunten quina adreça deuen donar? Suposo que segons el cas. Per descomptat jo em guardaria la de Fastenrath (hispanista alemany) per a les grans ocasions: petició d'un crèdit en el banc, curriculum vitae, cites amb les treballadores del club “Moments”, deixant la de San Crispí (patró dels sabaters) per a obres píes i serveis de menjar xinès a domicili.
Pobret el nostre alcalde, amb el seu vulgar: Plaça San Jaume, 1 .

Més d'art urbà

2005-10-23T17:19:00.000+01:00

Avda. Hospital Militar, a prop de Pz. Lesseps ( O sigui, un altre barri.)

El pseudoarte urbà per excel·lència, el graffiti, també té el seu lloc a La Taxonera, com no podia ser d'altra manera. Els joves amb inquietuds artístiques plasmen en les parets del barri les seves interioritats mostrant al ciutadà les seves qualitats artístiques i establint així un vincle interactiu artista-veí.

Passatge El Papiol (La Taxonera)

Si us plau... el carrer Arenys?

2005-10-05T06:45:00.001+01:00

Fins i tot a La Taxonera hi ha ocasions de força major que obliguen a modificar lleugerament el normal desenvolupament de la vida quotidiana. Això mai ha suposat un problema per al taxonés que sap comprendre i fins i tot perdonar les ineptituds alienes.
Segons el rètol de la fotografia adjunta, per a accedir al carrer Arenys el vianant només havía volar uns 50 metres per sobre de l'edifici en construcció.

2005-10-05T06:45:00.000+01:00

L'escombreta del vàter... on la poso?

2005-09-21T06:34:00.000+01:00

De nou el tradicional afany de superació taxonenc colpeja amb contundència la comunitat científica. De la mà del ciutadà taxonés, aquest Gran Reciclador, la resta del món podrà gaudir en breu d'un quart contenidor d'escombraries que ve a completar les mancances dels tres anteriors. La cosa quedarà així:

1.- Contenidor verd: Vidre.
2.- Contenidor groc: Plàstic.
3.- Contenidor blau: Paper.
i, per fi (atenció Història!):
4.- Contenidor transparent: Articles per a la llar.

S’acabat l'emmagatzemar en el traster la tassa del vàter, la barra de la cortina de la dutxa amb les seves 16 anelles o la catifa pseudo-persa que tant ens va agradar quan la vam comprar a IKEA. Vinga veí, aquí ho tens, a reciclar!
El contenidor transparent, juntament amb el semàfor Ever-green i l'asfalt mega-hyper-sonor, passarà a formar part de les aportacions científiques que La Taxonera brinda de forma desinteressada a la Humanitat per al seu ús i gaudi.
Ho sentim Sarrià, se'ns ha ocorregut abans a nosaltres.

Aquí et pill, aquí et mat.

2005-09-14T06:48:00.000+01:00

El nostre Excel·lentíssim Ajuntament aplica en La Taxonera un pla d'aparcament de gran efectivitat. Es coneix amb el nom de “Marica l'últim” i brilla per la seva senzillesa. Es tracta simplement de deixar el vehicle a l'atzar en qualsevol lloc del carrer. Impecable.
Penso en barris proveïts de grans zones per als vianants com Sant Andreu, on els conductors, a punt de l'aturada cardíaca, donen voltes i més voltes amb els seus cotxes buscant una trista plaça d'aparcament, intentant resoldre un estrany codi de zones blaves i verdes. Pobrets!
Com a complement a aquest pla d'aparcament l'ajuntament (collons, quants ents!) posa a disposició del ciutadà taxonenc un servei de recollida de vehicles pràcticament gratuït.

El gos, l'artista.

2005-09-10T14:18:00.000+01:00

L'habitant mig de La Taxonera és un gran amant de la naturalesa. És per aquest motiu que 9 de cada 10 veïns tenen gos. Però, mentre en altres llocs aquests simpàtics animals estan sotmesos a una disciplina prusiana per part dels seus amos, aquí gaudeixen d'una llibertat sense limitis, el que els permet realitzar totes les seves necessitats sense talls ni censura de cap tipus. És clar que el permanent contacte amb la cultura que els envolta provoca que, el que en altre barri no deixaria de ser una merda de gos, aquí es converteixi en manifestacions culturals d'alt nivell. Observi's en la imatge número 1 com la precisa disposició dels truños conformen la constel·lació coneguda com Cassiopea. Amb un tractament diferent podem veure en la imatge número 2, sí acluquem lleugerament els ulls, El Menjador Vermell de Matisse.

Pot l'ésser humà fer això?

2005-09-10T13:16:00.000+01:00

Sempre he pensat que alguns arquitectes de la talla de Frank O. Gehry, Mies van der Rohe o Ricardo Bofill (pare i fill) han dissenyat part del seu treball en el nostre barri de forma anònima, duts per la humilitat que normalment caracteritza a aquest tipus de professionals. Edificis com el de la fotografia, que tant abunden en La Taxonera, em donen la raó. Solament d'una ment privilegiada poden sortir aquest tipus de construccions de tan magna bellesa. Quan mediocre deus sentir-te, La Pedrera!

No és una injustícia?

2005-09-10T11:54:00.000+01:00

Per motius que desconec el barri de La Taxonera de Barcelona, el meu barri, queda fora de qualsevol circuit turístic conegut. Segurament deu ser un ardit del propi ajuntament per a protegir tota la seva riquesa arquitectònica de la degradació que suposaria l'excés de visitants així com salvaguardar la desmesurada quantitat de serveis socials que el barri posseeix. En La Taxonera s'uneixen la bellesa amb la funcionalitat d'una forma harmònica, no vista mai en cap barri de cap ciutat moderna europea. En pocs llocs de Barcelona cal baixar escales per a pujar al primer pis d'un edifici. I aquesta és solament una de les moltes peculiaritats del barri que des d'aquí anirem coneixent. Crec que ja és moment de mostrar La Taxonera al món i afrontar les conseqüències. La humanitat deu conèixer aquesta Vuitena Meravella!

Imatge presa pel satèl·lit artificial “Taxonera Ringling Bross” propietat exclusiva del barri.

Observi's quina bella conjunció entre carrers i edificis obra sens dubte d'algun urbanista anònim, possiblement addicte al crack. Pari's especial atenció en aquest menyspreu per la línia recta i el paral·lelisme que tant perjudica a altres barris de Barcelona. Fote’t Eixample!