Però quina patxorra!

Com ja haureu suposat a aquestes alçades del blog, en un barri com La Taxonera no viu un pelagats qualsevol. La gent que decideix venir aquí a passar els seus dies sol ser gent fora del comú, les aspiracions dels quals a la vida poc tenen a veure amb la del comú mortal. Els valors morals que regnen en la resta de la societat són observats des d'aquí amb un cert distanciament.
Un mindundi qualsevol a la que se li dóna un jardí tendeix a cuidar-lo de forma convulsiva: ara tallo les mimoses, ara empelto el llimoner, ara fertilitzo els rododendros, passant hores i hores sense major ocupació que la de donar a aquest tros de terra un aspecte fastigosament polit.
El veí Taxonenc, coneixedor de que la naturalesa ha de ser lliure, deixarà créixer al seu antull a quanta planta tingui a bé néixer en els seus dominis. Poc li importarà l'altura de la gespa, la disposició dels geranis o el color de les prímules. L'home, centre de l'Univers, té a la vida funcions més elevades. Imagineu a l'individu que habita a la finca de la imatge (Tarzán? el nota aquell de Jumanji?). Segurament, mentre el ficus s'obre pas en tota la seva grandesa, ell deu estar al sofà, amb la mirada fixa en el sostre, resolent algun problema cosmogónic, catalogant els nombres primers o, per que no, veient per la tele el Cor de la ciutat.