Amunt!

Els meus despertars matutins a La Taxonera són meravellosos. Quan el dia comença a clarejar, el lleu murmuri del camió recollidor d'escombraries orgàniques, el de reciclatge del paper, plàstic, etc, s' introdueix suaument en la meva ment, rescatant-me del caos oníric en el qual em trobava perdut i transportant-me a la bella i confortable realitat. Tinc una especial predilecció pel recogedor del contenidor de vidre. No pel suau ronroneig dels 530 HP del motor del camió. No pel moviment mecànic de la grua desplaçant-se. El que realment em causa plaer és el moment en el que els 500Kg de vidre es desplomen en la caixa del camió arribant a un nombre de decibels que suposo molt pròxim al llindar del dolor. Alguns matins d'estiu solc sortir a la balconada per a vitorejar als responsables de la meva felicitat, però normalment tan sols arribo a temps per a veure al vehicle allunyar-se carrer baix, quedant el meu “la mare que us va parir!” volant en el vent.

Dos en una

Això que podria semblar el resultat d'un partit de bàsquet favorable a l'equip alemany i advers a l'equip guatemaltec és en realitat l'adreça d'un habitatge de La Taxonera. D'un sol habitatge! Penseu en una forma millor d'estalviar edificis?
I ja que estem, per què solament dos? Ajuntem en una sola porta 20 ó 30 adreces distintes. Imagineu la vida regalada que duria el Sr. Carter. En 10 minuts acabaria la seva jornada no havent caminat ni 50 metres.
I quan els pregunten quina adreça deuen donar? Suposo que segons el cas. Per descomptat jo em guardaria la de Fastenrath (hispanista alemany) per a les grans ocasions: petició d'un crèdit en el banc, curriculum vitae, cites amb les treballadores del club “Moments”, deixant la de San Crispí (patró dels sabaters) per a obres píes i serveis de menjar xinès a domicili.
Pobret el nostre alcalde, amb el seu vulgar: Plaça San Jaume, 1 .