L'escombreta del vàter... on la poso?

De nou el tradicional afany de superació taxonenc colpeja amb contundència la comunitat científica. De la mà del ciutadà taxonés, aquest Gran Reciclador, la resta del món podrà gaudir en breu d'un quart contenidor d'escombraries que ve a completar les mancances dels tres anteriors. La cosa quedarà així:

1.- Contenidor verd: Vidre.
2.- Contenidor groc: Plàstic.
3.- Contenidor blau: Paper.
i, per fi (atenció Història!):
4.- Contenidor transparent: Articles per a la llar.

S’acabat l'emmagatzemar en el traster la tassa del vàter, la barra de la cortina de la dutxa amb les seves 16 anelles o la catifa pseudo-persa que tant ens va agradar quan la vam comprar a IKEA. Vinga veí, aquí ho tens, a reciclar!
El contenidor transparent, juntament amb el semàfor Ever-green i l'asfalt mega-hyper-sonor, passarà a formar part de les aportacions científiques que La Taxonera brinda de forma desinteressada a la Humanitat per al seu ús i gaudi.
Ho sentim Sarrià, se'ns ha ocorregut abans a nosaltres.

Aquí et pill, aquí et mat.

El nostre Excel·lentíssim Ajuntament aplica en La Taxonera un pla d'aparcament de gran efectivitat. Es coneix amb el nom de “Marica l'últim” i brilla per la seva senzillesa. Es tracta simplement de deixar el vehicle a l'atzar en qualsevol lloc del carrer. Impecable.
Penso en barris proveïts de grans zones per als vianants com Sant Andreu, on els conductors, a punt de l'aturada cardíaca, donen voltes i més voltes amb els seus cotxes buscant una trista plaça d'aparcament, intentant resoldre un estrany codi de zones blaves i verdes. Pobrets!
Com a complement a aquest pla d'aparcament l'ajuntament (collons, quants ents!) posa a disposició del ciutadà taxonenc un servei de recollida de vehicles pràcticament gratuït.

El gos, l'artista.

L'habitant mig de La Taxonera és un gran amant de la naturalesa. És per aquest motiu que 9 de cada 10 veïns tenen gos. Però, mentre en altres llocs aquests simpàtics animals estan sotmesos a una disciplina prusiana per part dels seus amos, aquí gaudeixen d'una llibertat sense limitis, el que els permet realitzar totes les seves necessitats sense talls ni censura de cap tipus. És clar que el permanent contacte amb la cultura que els envolta provoca que, el que en altre barri no deixaria de ser una merda de gos, aquí es converteixi en manifestacions culturals d'alt nivell. Observi's en la imatge número 1 com la precisa disposició dels truños conformen la constel·lació coneguda com Cassiopea. Amb un tractament diferent podem veure en la imatge número 2, sí acluquem lleugerament els ulls, El Menjador Vermell de Matisse.

Pot l'ésser humà fer això?

Sempre he pensat que alguns arquitectes de la talla de Frank O. Gehry, Mies van der Rohe o Ricardo Bofill (pare i fill) han dissenyat part del seu treball en el nostre barri de forma anònima, duts per la humilitat que normalment caracteritza a aquest tipus de professionals. Edificis com el de la fotografia, que tant abunden en La Taxonera, em donen la raó. Solament d'una ment privilegiada poden sortir aquest tipus de construccions de tan magna bellesa. Quan mediocre deus sentir-te, La Pedrera!

No és una injustícia?

Per motius que desconec el barri de La Taxonera de Barcelona, el meu barri, queda fora de qualsevol circuit turístic conegut. Segurament deu ser un ardit del propi ajuntament per a protegir tota la seva riquesa arquitectònica de la degradació que suposaria l'excés de visitants així com salvaguardar la desmesurada quantitat de serveis socials que el barri posseeix. En La Taxonera s'uneixen la bellesa amb la funcionalitat d'una forma harmònica, no vista mai en cap barri de cap ciutat moderna europea. En pocs llocs de Barcelona cal baixar escales per a pujar al primer pis d'un edifici. I aquesta és solament una de les moltes peculiaritats del barri que des d'aquí anirem coneixent. Crec que ja és moment de mostrar La Taxonera al món i afrontar les conseqüències. La humanitat deu conèixer aquesta Vuitena Meravella!


Imatge presa pel satèl·lit artificial “Taxonera Ringling Bross” propietat exclusiva del barri.

Observi's quina bella conjunció entre carrers i edificis obra sens dubte d'algun urbanista anònim, possiblement addicte al crack. Pari's especial atenció en aquest menyspreu per la línia recta i el paral·lelisme que tant perjudica a altres barris de Barcelona. Fote’t Eixample!